đ Serp dâEsculapi
-
Serp dâEsculapi
-
TambĂ© coneguda com a serp llisa dâEsculapi o serp de sants i metges (en context popular)
đ ClassificaciĂł taxonĂČmica
-
Regne: Animalia
-
FĂlum: Chordata
-
Classe: Reptilia
-
Ordre: Squamata
-
FamĂlia: Colubridae
-
GĂšnere: Zamenis
-
EspĂšcie: Zamenis longissimus (Laurenti, 1768)
đ DescripciĂł morfolĂČgica
-
Serp llarga i esvelta, pot superar els 160-180 cm (fins a 2 m en casos excepcionals).
-
Coloració uniforme, entre marró groguenc i oliva fosc, amb reflexos metà l·lics suaus.
-
Els exemplars joves tenen un dibuix més contrastat amb taques clares i una franja fosca que passa pels ulls.
-
Cap allargat, ben diferenciat del coll, i pupila arrodonida (com totes les colobres no verinoses).
-
Escates llises, donant-li un aspecte lluent i elegant.
đż HĂ bitat i distribuciĂł
-
Prefereix zones boscoses i solellades, vores de camins, clarianes forestals i marges agrĂcoles amb vegetaciĂł densa.
-
Sovint sâenfila per arbustos i arbres baixos: excel·lent escaladora.
-
A Catalunya es troba principalment als Prepirineus, Pirineus orientals i zones humides de muntanya mitjana.
-
DistribuĂŻda pel centre i sud dâEuropa (des del nord de la PenĂnsula IbĂšrica fins als Balcans i sud dâAlemanya).
đ AlimentaciĂł
-
Sâalimenta de petits mamĂfers (ratolins, musaranyes), ocells i ous.
-
També pot caçar rÚptils i amfibis joves.
-
ConstricciĂł: enrotlla la presa per immobilitzar-la, com fan altres colobres grans.
đ§Ź ReproducciĂł
-
Cicle reproductiu entre maig i juny.
-
Les femelles ponen entre 5 i 15 ous en llocs cĂ lids i humits (sota troncs, en compost, etc.).
-
Els ous eclosionen a finals dâestiu; les cries mesuren uns 30-35 cm.
âïž ImportĂ ncia cultural i simbĂČlica
-
Ăs la serp simbĂČlica de la medicina:
-
Enrotllada en el bastĂł dâEsculapi, sĂmbol clĂ ssic de la curaciĂł i la medicina.
-
En la mitologia grecoromana, Esculapi (Asclepi) era el déu de la medicina, i la seva serp representava la renovació i la saviesa curativa.
-
-
Encara avui, aquest sĂmbol sâusa en farmĂ cies, col·legis mĂšdics i institucions sanitĂ ries.
â ïž Estat de conservaciĂł
-
EspĂšcie no perillosa i totalment inofensiva.
-
Protegida per la Directiva HĂ bitats de la UE (Annex IV) i per la legislaciĂł espanyola i catalana.
-
Amenaçada per:
-
PĂšrdua dâhĂ bitat forestal
-
Pistes forestals i atropellaments
-
PersecuciĂł per desconeixement o por infundada
-
đ Webgrafia
-
EnciclopĂšdia de la Vida (EOL):
-
iNaturalist:
-
Reptile Database:
-
Herpetofauna de Catalunya (ICHN):